LAS LESIONES DE MENISCO EN EL FÚTBOL, EN PROFUNDIDAD

Mutua FCF
L’estudi, elaborat pel doctor Ramon Cugat i Gilbert Steinbacher, explica quines són les lesions més comunes, com tractar-les i quines fases s’han de seguir per tornar a la pràctica esportiva.
La prevalença de les lesions de menisc associades a una inestabilitat anterior per ruptura del lligament encreuat anterior en el futbolista federat a la Mutualitat Catalana de Futbolistes és la següent:

•          Un 62% de pacients pateix una lesió de menisc.

•          El 16% tenen lesionats tots dos meniscos.

•          Predominen en nombre de trencaments del menisc extern (40%) sobre el menisc intern (37%).

Els tipus de ruptura que amb major freqüència afecten ambdós m

eniscos són: al menisc intern ruptures de tipus longitudinal, i al menisc extern ruptures de tipus longitudinal i radial.

El tractament ha estat en la majoria dels casos una o més sutures per conservar el menisc evitant així les inestabilitats postoperatòries i lesions degeneratives futures.

Menisc extern hipermòbil:

El menisc extern hipermòbil és una lesió de la fixació de la banya posterior sense lesió intrameniscal. La sèrie més llarga publicada fins al dia d’avui és d’onze casos. Nosaltres hem revisat 25 casos de lesions de menisc hipermòbil a la MCF. És la sèrie més llarga coneguda de lesions d’aquest tipus. Amb un seguiment mínim de 10 mesos amb una mitjana de 28. Tots han tornat a la pràctica de l’esport menys un pacient, al qui li va quedar una molèstia en flexió forçada.

Evolució sutures de menisc:

Com evolucionen les sutures del menisc a llarg termini (més de 5 anys de seguiment) dels futbolistes de la Mutualitat Catalana de Futbolistes? Hem pogut revisar amb aquest criteri a 29 jugadors amb una tornada al futbol competitiu de tots en el postoperatori. Després de 5 anys, un 45% segueixen practicant el futbol i un 28% al mateix nivell que abans de la lesió. Els que van abandonar el futbol era per raons no relacionades amb el genoll. Una reintervenció va ser necessària en el 6,7% dels casos. La sutura del menisc all-inside és una tècnica vàlida en el futbolista a llarg termini.

Transplantament de menisc:

Sobre el trasplantament de menisc podem dir que està indicat quan hi ha:

Una meniscectomia prèvia, dolor, edat mínima de 50-55 anys, eix fèmur tibial alineat i una bona estabilitat del genoll. La tècnica realitzada és un menisc al·logènic de banc de teixits. Aquesta tècnica s’està aplicant en els futbolistes de la Mutualitat Catalana de Futbolistes a Barcelona des de l’any 2011.

Lesió de lligament creuat anterior amb menisc:

La història natural de la lesió de lligament creuat anterior i/o menisc, encara que estigui ben tractada, comporta que entre el 62%-80% aparegui degeneració d’artrosi als 10-15 anys post tractament. Segons estudis de Lee et el 2009, després de la lesió del lligament creuat anterior i/o menisc, en el líquid sinovial s’eleven els nivells de molècules de cartílag, enzims de degradació de la matriu i citocines inflamatòries. S’ha vist que els g

enolls afectats de lesions de lligaments i/o meniscos són amb simptomatologia clínica l’ús de factors de creixement fan remetre la simptomatologia.

Tractament lesions de menisc:

Quant al tractament de lesions de menisc pot ser:

•          No quirúrgic (tractament conservador).

•          Quirúrgic (meniscectomia sutura de menisc, transplantament de menisc).

Fases de recuperació del menisc:

Tots aquests tractaments presenten 3 fases de rehabilitació:

•          Una fase de fisioteràpia.

•          Una fase de readaptació.

•          Una fase de readaptació en exterior.

L’objectiu d’aquests tractaments és ajudar a eliminar el dolor, recuperar una bona mobilitat i aconseguir un bon to muscular. D’aquesta manera, el jugador podrà tornar a la competició igual que abans de la lesió.

Són guies per rehabilitar, tenint en compte que qui portarà el ritme i el temps de la recuperació serà el genoll del jugador.

Prevenció lesions de menisc:

Malgrat tot el que hem dit, la prevenció és el millor tractament que es pot realitzar. Objectiu: evitar lesions. Existeixen diferents aspectes a tenir en compte:

•          És important un bon escalfament abans de l’activitat esportiva conjuntament amb sèries d’estiraments abans i després de realitzar l’activitat esportiva.

•          Refredar la zona després de l’activitat.

•          Mantenir una bona massa muscular, ja que és la millor protecció que pot tenir un genoll.

•          Treballar la propiocepció (sensibilitat, percepció, motricitat).

•          Controlar l’estat de la massa muscular mitjançant tensioimiografia, prova que ens ajuda a observar les propietats mecàniques i contràctils del múscul i gràcies a això saber si existeix fatiga muscular, atrofia, rigidesa muscular.

•          “No s’ha de fer esport per estar en forma, sinó, estar en forma per fer esport”.

Mutua FCF

Dr. Ramon Cugat i Dr. Gilbert Steinbacher.